Fotografies de la llum dels teus ulls, quan la llum inunda les teves venes, quan ets tan a prop de tu mateixa, quan quasi et traspasses, dins la llum. El so de l'obturador et torna a la realitat, i al desig.
Queden engrunes de tristesa i d’alguna cosa que no reconec. Hi ha bosses buides de patates fregides, el record dels fils del fum del tabac i l’aire absent d’una olor. Edificis verticals i el somriure perplexa de saber-te.
Inventaris del que portes i t’acompanya. Capses per a els teus llavis malalts. Un bes d’aigua, besar la cicatriu oculta de qui estimes.
Estrany. Sortir de dins l’aigua i mirar el gran riu. Avança i s’allunya. I en la riba, els fils caòtics dibuixen figures perfectes a traves dels textos i els dies. Corredors.
.
