sol ponent en l'altre línia de l'horitzó...

.
Sol ponent en l’altre línia de l'horitzó. La teu veu s’apropa al xiuxiueig. No la sento, però és promesa d’una nova superficie, potser només silenci. L'inapel·lable frontera de les coses es dilueix en una porositat de minúsculs dubtes. La velocitat del dia que cau. Sales d'urgència d’hospital: l’entrada a inferns de pulcres maquines. Falses promeses d’una vida asèptica i sense mort visible. El magma llefiscós que lubrifica els engranatges del mon. El repetit exercici de la prepotència. Senyors Pietrer’s de Crem’s fent acomiadar a Nathalie’s Lubbe’s Bakker’s. En una al·lucinació prop de l’entrada de la nit. Vols privats on seuen junts tots ells enmig de tubs de respiració assistida. No tan allunyats de nosaltres mateixos. Aquí el perill, aquí la grandesa. Divergències necessàries en un ponent enfonsant-se en la negror.