la variació exacte d'aquelles notes...

.
La variació exacte d’aquelles notes. El so sense límits. Ressonància d’imatges, dins teu. Troballes. En les parets del carrer, actes inesperats, figures rotundes, l’art on respires. Qui et contesta a les frases que murmures? Qui et segueix fins perdre’t en cantonades sense boira, fosc fullatge de rajoles i mentides?

La porta del pis de dalt es tancada amb clau. I tu no la tens. Pots obrir-la a cops, o esperar al somni i obrir-la amb les contrasenyes d’antigues guerres. Els esglaons de l’escala no existeixen. Mai han existit en tu. I la barana és una fondalada inversa. Segueixen els pous. La terrible por d’infància a aquell forat cap ensota, que puja encara dins la galleda d’aigua. Mai vas baixar al pou.

De derrotes més greus. De llicències de maldat i d'ignorància. T’aixeques, els braços oberts, i crides comiats de gent que ja no et pot sentir. De gent que encara ha de venir.