dilluns, 24 de novembre: tots els personatges són un únic personatge...

.
Tots els personatges són un únic personatge, o una única persona amb diferents rostres falsos.
No tots els rius son el mateix riu. Encara que la molècula d’aigua es repeteixi en idèntiques lletres fins omplir prestatgeries inabastables. Per dos.

Ni tots els paisatges son el mateix, ni tots el núvols, ni tots els llibres, ni res que no sigui el somriure, o el desig, o la força de la tempesta que acaba en el teu gemec equívoc.

La seva proximitat es una espiral d’horitzons en un gir lent i poderós. Una atracció cap algun lloc comú, singular i quasi banal: un banc de pedra d’un parc que ja no és, un pou al final d’un pati, una porta tapiada a habitacions que reformes estructurals han obviat.
Es la substància on la por és materialitza. Escletxa oberta en dipòsits freàtics subconscients.