diumenge, 16 de novembre: Cel·lules. Escenaris, habitacions closes...

.
Cel·lules. Escenaris, habitacions closes: cel·les. Matèria orgànica. Plàstic. El mon mort en una abraçada d’absents. Però altres han passat per aquí. El seu rastre es encara tebi en els ferros que et claves. Ceguesa a terminis. Espais temporals. Sexe ocult.

Empenys la porta repetidament. Fins trencar els eixos encadenats, a tu. Descobreixes inesperades senyals, presents de sorra, mirades d’aigua. El dolor es sòlid, pedra, metall, si dibuixes les línies de la seva frontera. I podran enderrocar-la. Compartir.

Els gats apareixen en els terrats en masses indefinides. Singular com un record que només en tu viu, en la finestra obres un llum. Però la boira nocturna borra tota esperança. Només els catàlegs, arxivats en la desraó.