divendres, 28 de novembre: companys de joc d'una infáncia solitària...

.
Companys de joc d’una infància solitària. Frases entrellaçades. La llei es una serp movent-se en els peus del llit. El teu rastre va desapareixen en la suma de pàgines: escriba embogit que ja no anota els sacs de blat, les gerres de mel, el habitants morts sota les pedres. Les tauletes minúscules on inscriuen signes de la desesperança. Missatges muts en la roba que portes. Las taques en el paisatge, cables de llum, vehicles llunyans, indesxifrables pixels. Glops d’aigua en el terra de metall. Opulència fictícia en el llindar de l’abisme. Inòpia. Junta lletres. Junta paraules. Junta frases. Oracle. Deu vegades cent. Cent vegades mil. Mil vegades un milió. Endevinar les portes. El cant d’un ocell blanc al mig de l’hivern. I del novembre, el sol en les falsos balcons. Entreteniments de l’espera. El joc és apunt d’iniciar-se.