dissabte, 15 de novembre: les cel·lules de la teva pell...

.
Les cel·lules de la teva pell, saben del contacte de la meva mà? I els teus ulls, coneixen la meva mirada en el capvespre?

De molt a prop. El teu alè. La calor del teu cos. Les suavitats inesperades i la duresa d’una rigidesa indomable. Tornaré al corredor i tancaré la porta per obrir-la altre cop, fins que t’ho esperis o l’oblit sigui una nova tardor sense tu. Les claus de les habitacions perdudes. Els mobles que ens tornen en somnis enganxosos, els calaixos que hem d’endreçar i on no hi cap tot.

Qui són els estranys habitants del altres pisos, comparteixen l’escala comuna? Actors secundaris d’aquest escenari. En l’ombra. Malèfics. Presencies fosques.

Classifico els ordres i numero en xifres la banalitat. I ho apunto. Se que en el paper sorgeixen línies i taques: el dibuix autèntic d’una columna cel·lular.