divendres, 14 de novembre: el buit és una inesperada finestra...

.
El buit és una inesperada finestra al mig del menyspreu. Excavar mines a cel obert en el teu pit. El gest de renúncia entre les ones. Una mort que s’arrapa a la teva pell i no et deixa oblidar que s'han fos les hores. Una abraçada que et roba l’aire i la voluntat. Un esgotament que ha donat la volta.

Es certa la lluna plena. El campanar de l'església. Les torres el·líptiques. La sensació de derrota, de cansament mes enllà del límit. La frontera de l’amor. I al matí, de nou la lluna, en la ronda.

Tot es cert.

Semblances d’estranyes situacions. I la cal·ligrafia mil·limètrica dels noms que no has d’oblidar. Les escales s’enfonsen en el son, metall pesant en un líquid lluminós. Del que emergeixes, cada cop.