.
Quin cavall salvatge travessa la nit? Quin cavalca per els corredors circulars fins l’habitació solitària on creus dormir? Blanc, indomable, desig pur i sang i aigua i llet. Sents el galop. Penetracions cegues en els murs de la soledat.
Arribar al teu cos per guanyar-te. Obre els ulls: ningú pot cridar el teu nom i veure les seves lletres a traves de l’escuma i l’herba.
Les tres persones del singular no formen cap grup homogeni. Tu. Ell. Jo. El plural de les coses és una repetició que mort en moments únics. I sota la pluja d’aquí hi ha el fred i un altre soledat de paraules desconegudes i de gestos que mai compondre. Contestar els colors del capvespre amb una música de cercles. Si: hi són totes les peces del joc. Sota la falsa tristesa de caixes que no s’han obert, hi ha l’alegria i el plaer. I tu. Cavalcant quasi nua en la meva mirada velada. Sola. Sols.
.
