.
La porta entreoberta. Veig la teva mirada. Ahir no només eren aniversaris, un nom especial. En l’aire. Les notes blanques del piano. Les minúscules lletres inscrites en la sorra del riu. Vida. Omplir les habitacions d’aire, i els carrers de llum. En el teu gest. El so de l’aigua entre les pedres. El teus peus caminen per l’herba dels marges. T’espero. Ànsia dels teus ulls, del teu somriure. Les fulles dels arbres tremolen en el teu alè. I la translació dels astres es absurda sense tu. Si ressegueixo els signes esborrats de les parets arribo al teu caminar. T’allunyes d’esquenes, quan jo ja no hi soc. T’escric jeroglífics, però t’estimo igual. Hi ha elevadors oblidats al parc, i en el pati escales de fusta antigues, records per el futur. En tu es dibuixen les línies de qui seràs. Però es només aquest ara el que importa i crema. Entreobert.
.
