.
Corrents subterrànies d’aigua. I més endins, foscor i humitat de silencis morts. Que circula pel teu cos? Entre l’odi i la tendresa. A la terra, túnels cecs de ràbia.
Oblides converses, el ritme gradual fins el clímax i la més alta soledat al mig dels corredors circulars. I l’abisme. Relaciones entitats divergents. Els llibres no són res sinó et salten al rostre les lletres i les paraules et penetren com un amant alienat dins el desig.
Demà es l’aniversari d’altres mort. Celebracions d’ ulls enfonsats fins el suïcidi. Cirurgia plàstica fins convertir en monstruositat l’estancament del temps. Aquest temps que ens lliura de nosaltres mateixos. El cansament és un rostre. I les mans el gest ja inútil, però meravellós. Bellesa líquida que veuràs amb ànsia.
.
