.
La pluja d’una petita tarda. Aigua. Rius infinits dibuixen entre galàxies les línies de les lletres dels qui estimo. I entre el buit i la antimatèria, mars en deriva. Espais sense límits. Lents submarinistes en immersions de la profunditat de la tristesa i l’alegria. En els teus somnis hi ets. Dins aquests mars . Com ets aqui. A vegades. Com ets dins meu, de la mateixa manera que ets al meu costat. Encara que a vegades t’oblidi o no et vegi, dins de velocitats absurdes, de cegueses defensives.
L’habitació i les breus hores que som junts. Compartir els boscos dels somnis, entre camins diferents. A les branques dels arbres, líquids que cremen dins els ulls. A les fulles, la pell de les carícies. Abraçar els grans troncs, cuidar els petits.
.
