.
Dies esborrats. Forats d’aire en els calendaris desats en els calaixos. En les parets, forats de cendra. Mobles auxiliars d’oficina. Quina lenta i llarga volta fins arribar al teu lloc que no és ja? Descripcions minucioses del gest ampul·lós del buit en l’espai. Creuar els estralls, la ressaca, en la marea.
En la sorra encara humida, bolígrafs, segells, documents. Flascons de tinta oberts. Memoràndums d’altres possibilitats.
I el cansament, que no em deixa veure com t’allunyes. En la línia del mar en retrocés.
...
Rostres estranys m’esperen dins els calaixos que he oblidat tancar. Omplo de sorra molla el temps que ha de passar per estar de nou aqui, però no puc esborrar la sensació de buidor bruta d’aquestes hores. Lentes obertures de música quasi sacra. No tinc més que el meu cos envellint-se per penyora. I segueixo apostant. El cansament guanya les meves cel·lules, com una resta implacable de vida. Si trigues molt, avui no hi seré ja, i no podré mirar-te.
