les hores del desfici són murs...

.
2
Les hores del desfici són murs. Matèria del desgast de l’aire i les respiracions. Murmuracions que podreixen la substància de les coses. Fins la roca dura, impenetrable. A les teves mans hi ha sang, i en els ulls tens espurnes de buit.
Una lentitud de mort circulant a les venes. A l’estómac el menjar es estrany. Un vòmit en el vent. Esgarrapar els plàstics que emboliquen els colors i les frases.

Però has arribat. I el teu somriure.

1
Transbordadors en la nit i en la pluja. Tot comença dins els teus ulls. Aigua o llàgrimes, desig o somni. Sortides de seguretat a camp obert. Sento parlar en una llengua que desconec. El ritme, la cadència dels mots i les pauses. Música de mans fregant-se, de dits que conten costelles, vertebres. Hi ha un perill real d’allunyar-me i creuar els límits, barrejar dies i situacions. D’un vòmit en blanc i negra. L’espera sense terminis de dependències i l’anhel de la boira per arbres i camins del bosc fosc.
.