el traç rugós i equívoc de les hores...

.
El traç rugós i equívoc de les hores en el paisatge fraccionat. Els colors prenen la forma d’escultures inexistents. Res no significa l’escriptura més enllà de paraules aïllades. Restes de closques. Animals que fa temps que han mort ja.
Hi ha un canvi de rutes en les àrees de descans de les autopistes. Hi han estacions de metro clausurades en les línies que agafes. Quins habitants improbables esperant un comboi que mai pararà?
Segueixes les voreres fins que acaben, i llavors els carrers, i després els camins de terra. Els arbres t’esperen, malalts: conserven fulles recremades de fred en ple hivern.
Volàtil. L’aroma que no conserves. Destrueixes projectes, amb lucidesa. Inutilitat dels gestos. Res no importa excessivament, potser l’atmosfera exacte d’una tarda de gener. Quantificació impossible. El moment on tremola aquell caliu abans del capvespre.
.