el silenci és un paper

.
El silenci és un paper en blanc en les habitacions escrites. I en el bosc, un arbre mort sota la neu. En el carrer, les passes que encara ressonen de la gent que ja no hi és..
I en l’aigua, l’aire clos dins les bombolles.
En els teus llavis té la forma d’una renúncia. D’una pèrdua de dies en un oblit de vellesa. Però el camí que puja fins la carena no es perd en la brossa.
En el teu cos el silenci seria la carícia que no ha sigut. El lent retrocés a les constants d’abans del capvespre. La serenor dubtosa de la soledat.

Es cert que hi ha un arbre en l’horitzó, una cal·ligrafia de signes. Que mous els llavis per dir paraules en un balbuceig a prop de l’amor. I que el plor als corredors circulars te l’accent d’estranyes desesperances. I al mig, un silenci teu.