les finestres segellades dels trens

.

Les finestres segellades dels trens. Acceleració progressiva de la velocitat, fins els túnels terminals. El breu moment de l’aturada en les estaciones. L’aire de l’angoixa penetrant en l'estómac. Les portes no s’obren.

Quina alegria o quin plor omple les habitacions quan elles no son aqui? Dies d’assumptes propis. Passeig marítim hivernal. El gebre a l’escorça de les palmeres. A les cantonades dels carrers, les paraules giren i els llavis que les repeteixen son estranys a elles.

En el fons del mirall no hi han histories de por. Només la superficie perfecta i sense fissures de lo que t’envolta. I la imatge inversa d’una escletxa on la llum entra o es perd.

Esglaons que puges a les fosques. La finestra de dalt es oberta. Hi arriben veus, i aquesta música. Les petjades gasten el terra laberíntic de l'església. En els bancs, només la sang de les víctimes, l’horror del fanatisme.
.