3.11.09

la profunditat de l'ull

.

Textos que perds i has llegit. Tu hi eres. No els intentes inútilment recuperar. La mort viu allà. Es allò, que ja no existeix.

La profunditat de l’ull. L’anima no hi viu, dins. L’anima viu en la superfície de la mirada. En el color del capvespre en l’horitzó. Allà. En el teus pits que veig i sento. En el lloc més allunyat de mi mateix i que sóc jo, d’alguna manera, esquinçat de mi, o fusionat a les meves reaccions.

La teva serietat. No els gestos fàcils i buscats de seducció. La teva alegria. El gest que et traeix. L’error que parla de tu, o de qui podries arribar a ser, o de qui ets i ho negues. La senzillesa del bes. T’aixeques el jersei.

Toco el teus pits. I els teus llavis emmalalteixen. Toco el teus pits. I sento una mort de mi en el seu contacte, que em penetra fins saciar-me. Petits gots en cercle. Mesures de vi. Embriaguesa de tu, fins ofegar la soledat.

Textos que no són literatura. Memoràndums. Que algú llegeix. Tinc senyals que no em serveixen per evitar els naufragis, ni per trobar les carreteres correctes. Ni a tu en l’hora justa que és possible.

.