19.11.09

la lenta i dolorosa transició entre ombres

.

La lenta i dolorosa transició entre les ombres fins arribar a tu i a la claredat dels ulls oberts en la nit fosca. Calfreds. Serps en una ondulació de lascívia en el buit. No confies en el desig, ni en el amor. No confies en tu, ni en els miralls opacs dels corredors del vent.

En les estacions de tren. Algú quasi perdut, amb tota la desesperança, el pes brutal de la derrota dels anys. Potser un somriure, un gest amable. Els vagons entren en els túnels. Anomenes els noms de la teva família, de petit. Cremen en tu els seus records. Focs des de dins de la terra.

Hi ha núvols blancs, és cert, i nens i nenes que corren en els parcs i ens donen la mà i ens alliberen d’angoixes i d’ansietats que marquen rellotges desmembrats. Ets tu qui es gira i no compren el perquè de la nit i de la teva mirada que la dilata fins l’obscuritat dels colors morts.

.