Els carrers són paper, cendra sòlida. I el cansament, fins concentrar la llum en els ulls. Les mans d’ ella et guien. El teu pare torna de la feina, de nit, allà, en aquest record que construeixes de tu en la teva filla.
Ell ho sabia. En algun moment havia de veure la teva mirada estripada i oberta a un mon exclòs.
.
