Hi ha una porta entreoberta. De matinada, petarà fins trencar-se. El vent, el nou dia. Mentrestant et veig despullar-te contra llunes plenes, platges salvatges, el galop d’un cavall i un tarot d’aigua.
Pujaràs l’escala fins la finestra. La persiana oberta a la nit. En el somni eren porticons, un lent retrobar les parets de la casa antiga.
Nua, no ocultes res. El sexe obert per a la lluna, per a un amant que et mira des de la sorra que crema.
No hi sóc jo, ara.
.
