Estàtues de sal gelada. L’incendi interior és mort. I lentes cerimònies fúnebres recorden els passos de la seva caiguda. No esperes. Ni comprendre els oracles ocults entre programes de televisió, ni les amenaces de les armes dins els armaris. L’amuntegament de fotocòpies crea prestatgeries en els corredors. I noies dins la primavera dels seus cossos aixafant les flors amb sabates de tacó.
Que estrany el gir de les línies en els quadrants de navegació. La teva resposta en l’aire mort.
.
