En la nit despertes. Una profunditat de vaixells naufragats. Un silenci de paraules callades. L’aturament de les masses d’aigua. Trossos de somni et tornen. Animals ofegats i que les ones porten fins la platja de sorra bruta i fosca. Una inquietud d’irreparable.
Que era lo que somiaves? Quins camins maleïts emprenies? Quins actes ja mai podries oblidar i se’t clavarien en un dolor nou?
El sol de març omple l’aire del mati. Al voltant de tu no ha passat res i tot es igual i tot segueix com sempre, petits maldecaps només.
.
