El paradís es el breu moment en que el capvespre dibuixa el teu cos i crema en mi, no el passat, el futur i aquest present que ja no és.
El paradís és a prop de la forma canviant dels núvols. I de la dansa. D’algunes imatges i del gest dels teus llavis anomenant les coses. Herbes translúcides.
.
