divendres, 7 de novembre

Temptatives d’un única i repetida figura. El joc està trucat, les cartes marcades. I una vegada darrera altre, tornes.
En les línies que veus, el desig es una trampa, però la seva cremor és la veritat d’aquests dies sota el cel. Cau la mort, com la seguretat de demà.
Incomprensibles les teves senyals. Intangible el seu crit.
Lament somort. Gemec. Orgasme de llum al·lucinada en la sortida dels cinemes. Les portes tapiades de tants records. I aparques el cotxe just davant.
El tiquet de la zona blava. El seus ulls no son blaus. Imatges en blanc i negre. Imagina tocar l’olor. La flor t’espera, retallada en paper de diari. Blau.
I tu, excitat