algun dia ens veurem...

.
Algun dia ens veurem. Semàfors en vermell de David Lynch. Aturats. Sabent que no canviaran al verd. Que potser tot ha acabat. Que en el fons dels pous de Murakami i som molts, entre la foscor i el reflexa de gats perduts en carrers que no són. I són possibles altres moments, dormir dins les figures que fas en l’aire, en els gestos amplis on el teu cos s’il·lumina de la llum dels corredors d’animals sols.

He descobert que s'esborren les lletres de les pàgines llegides. No puc retrocedir. Tornar a demanar la mateixa cançó. I que aquella veu penetri en mi. Quanta gent vibra en aquelles notes? Quants anhels que mai seran realitat, però tan bells?

Baixar fins les més profundes andanes del metro. En els vagons d’aigua de la nit. Entre la gent que viatja per les hores i no va enlloc. Una gran volta per tornar.