tots els llibres, els ja escrits i els que seran...

.
Tots els llibres, els ja escrits i els que seran: tots són en les prestatgeries dels corredors de la llum. I la música que sents, que desconeixes i que ja ressona en les habitacions on no has arribat encara.

Del darrera dels somnis, o dels malsons. Del temps equívoc en que no hi ets però dorms molt a prop de tu mateix.

Un exercici de senzillesa. No més enllà d’un petit bosc d’alzines i pins, del camí que baixa fins la font, del rec que segueix baixant i que no vas seguir però on s’uneix la veu del teu pare a aquella aigua. I no recordes el só, si les paraules.

Del color gris de les parets dels carrers. Escletxes i obertures que no son finestres ni balcons ni portes. Quasi una ferida. Com hi ha una ferida en cada pàgina. O aquesta musica que es trenca per tornar a començar.

Hi han abaixadors en les línies interminables. Àrees de descans entre el cansament de les hores. Petits grafismes que creen signes. Minúsculs excrements d’insectes sobre el marbre blanc de la cuina que dibuixen el nom desconegut.