darrera els arbres t'esperen...

.
Darrera els arbres t'esperen. Diferents, però només un: tots són un. Una por d’aterratges en aeroports tancats. Arbres blaus. Tuaregs d’ulls clars i sexes erectes. Sorra i navalles. Pintes amb els teus dits una tela amb els colors del teu cos. Les senyals de la teva pell, temps, quedan fora del marc, i les branques les oculten.

Et gires dins teu, en un moviment impossible i que t’embogeix. El cansament esborra la finitud de les hores. Esgotat fins arran de l’amor. Només el teus llavis. Només els teus pits. Que sorgeix des de dins del teu sexe obert? Els ulls són camins en aquell bosc, a cases derruides, però on podries estimar.

Beure de tu. Els crits d’odi d’ells no em lliuraran de la soledat. Ells són un. I el meu crit? Tremolo contra la nit i les meves pors. No puc vèncer, per que sóc al dos cantons del tauler. Tinc fitxes trencades.