.
Potser el buit. Sense paraules. Emocions bàsiques. Potser un ofec, un aire tèrbol en el que no et pots moure. En els corredors de la llum sense esperança, solitàries figures caminen sense rumb. Musica de fluorescents moribunds i les veus rovellades de darrera les portes grises.
Monotonia d’aquest ara lent i pesarós. Inquietud de les finestres que s’obren a cels i a una línea de llum en l’horitzó, entre els núvols foscos de tempesta i el terra obscur. Cau la tarda, la tardor, l’esperança. Quedarà el buit, només?
.
