22.
En el final del carrer, la porta mig tancada, i dins la casa, una foscor d’absències.
El final de tot això. Que estrany el color del cel aquest capvespre. He mirat els teus ulls, alguna cosa incomprensible per a mi. Atures amb les teves mans l’aire d’un desig, la llum del llamp. En un gest que paralitza les paraules. Tens el poder.
Crueltats innecessàries. La por fa créixer monstres entre l’herba.
Ja res importa. El paisatge és ja passat.
.
