En cada paret un color diferent. Mirades que renuncien. Hi ha finestres, portes, una desesperança d’escales que s’enfonsen mes enllà de la memòria. Potser un habitatge, o locals reconvertits i ara buits, arxius banals. I la llum i el carrer concentren l’ intensitat de la calor i l’estiu. El record del desert, i l’ombra espessa del bosc, i l’ermita crema. Pedres, pantalles d’ordinador que ningú ha apagat. La superfície secreta del tremolor. I la carícia que arriba fins a tu i et desperta.
Tornes de nou d'on mai has marxat. Ets tu, i et reconeixes en aquestes rajoles que trepitjaràs fins la mort. Llavors: enderrocs, reformes estructurals, canvi de paviment.
Somrius. Intercanvies petits fragment de temps i soledat per paraules i frases i enigmes que quasi ningú llegirà. Quasi.
Plaer obscur que transforma l’angoixa en acostaments concèntrics a la bellesa. Espirals que busquen un centre que no trobaran. Et sedueixes en vidres i miralls.
.
