El record del teu riure en els corredors oberts. Els finestrals on la llum juga a ser paraules i el teu rostre s’amaga darrera cortines de roba antiga. Un color dominant. El colpeix sec i silenciós de la pedra damunt de l’herba que creix al terrat abandonat. Una roda gira, o potser només és el pes de la meva mà en el teclat.
Cossos oferts en la sorra, al mar. Les ones retrocedeixen i els vaixells naufragaran prop de les fosses abissals. L’aire que respiraves, captiu en cabines, s’enfonsa per segles, dins hi ha alguna cosa teva. Dins l’aire. Prop del desig.
Jo segueixo aquí. A vegades tinc malsons dels que no puc sortir sinó em desperten: des de dins el somni crido, en un ofec d’horror. I moltes vegades voldria atrapar el vent i despullar-lo dels restes dels gestos de qui estimo: pols d’or per pintar les ungles de nenes.
.
