Música per silencis incidentals. Entre dues frases, entre dos, tu i jo. Entre murs, espais. Una foscor de trucades de telèfons . Dins, insectes. Fora, les hores del desfici.
Repeticions. La línia confusa que és repeteix i no aïllo. Qui sóc. Qui ets. Representacions. I al mig, escenaris enrunant-se. Cossos, moviments que no veig, ni capto. Intueixo el sentit, el mòbil. I la veritat penetra en la carn, sense pietat.
Tímides trucades en portals insonors. El pes ingràvid del desig i el vertigen localitzat en l’aire. Morir en suspens.
La pedra és unívoca. Desig. Fàstic. L’insuportable ambigüitat de la superfície de les paraules i del teu gest. Porositats. Sòlids liquant. Aire en transformació. Ofec.
Viure dins la musica fins oblidar la veu. Embogir entre corredors en moviment i ser en el capvespre una senyal per a altres. Perduts. Nàufrags.
I dansen. Hi ha una bella dansa de cossos. Un enlluernament que fa brillar la realitat.
.
