M’acosto als teus ulls, i miro en ells. Dins, un llac en la boira i el somnis: l’aigua, imatges del bosc, desig, fragments del teu cos. Tremolen en la seva superfície les ones del so de les paraules i les finestres tancades. I sóc jo en la teva mirada. Lluny. En portals, en barques, en trens. En camins de terra, perduts. No arribaré a la carena abans del capvespre. I seràs encara?
.
