L’herba creixerà entre els murs de cendres. Entre els ferros recargolats per el foc, hi haurà petits nius d’ocells. Darrera la tempesta, el cel és més blau, però les platges apareixen amb la sang oblidada de la mar profunda. Edificis cremats. La remor d’ombres mortes. Ascensors inutilitzats, escales d’esglaons absents.
Queda la música. El cos nou i l’ampla avinguda on el record són les fulles que encara no han caiguts d’aquest arbres ja gastats. La sal al seus troncs. L’escorça oberta.
I tanmateix es possible. Els camins segueixen sota la sorra i el fang. I t’esperen.
.
