Dia tres.
Equivocs. L’aigua salta. Paràboles d’incertesa. La línea que delimita les coses. La calor penetra per la superfície fins arribar al nucli, fins esborrar la veritat, la certesa. Els corredors circulars et persegueixen. Necessites descansar.
Entres en els llibres. La lectura et posseeix. La vida d’altres. Incendis irreals que controlen el teu cremar sense flames. Tallafocs en les portes dels dies.
No et llegeixen els amics, qui et coneix. No escrius per a ells. D’una manera estranya, perquè per a ells escrius. Desconeguts que arriben aquí i et descobreixen. Nuesa, i en la pell del cos, paraules, que es mouen i avancen.
Petits ocells que arribes a fregar amb els dits, et contesten dolçament, amb una tendresa de veus dins els arbres.
Inventaris dels moments i de les idees. Noves numeracions per datar el desig i la suor del viure.
Dia quatre.
.
