He arribat a un altre lloc de trànsit? El molls d’inquietud on desperto, els magatzems de repeticions, són ja enrrera?
El passat és perdut en oblit? Els boscos en cendres ja són brancatges de fulles i vent verd?
De cop, les hores ja caducades s’acumulen en contenidors d’una dimensió irreal. Formigó, metall. Metres i metres on es transformen els pòsits en matèria insubstancial. Gasos nobles. Matèries d’estudi de tardes escolars.
Dins teu, habitacions, corredors, paisatges. Dins els teus ulls reflexes de llocs que desconec. Dins el mirall: l’espai on podrien viure somnis o els malsons, els actes improbable, els penediments d’ocells en l’alba, el gest que s’allunya de tu.
Dubtes de les habitacions incendiades. En els corredors hi ha amics, gent que estimes, i que allà juga i riu. I salta entre bassals i el dibuix de migdiades sota el sol. Dubtes de les habitacions que són ja només pedra. Del cossos que han cremat dins teu. És pot arribar fins les estàtues de gel a traves del foc?
.
