.
Repeteix el gest. Fins significar coses que no comprenc. Tinc fred. Tinc el fred de la separació, de l'aigua, del vent, de lo viscut.
A l’aquari viuen paraules. Las he vist sorgir de l’espuma de les minúscules ones, de les bombolles d’aire, del gest equívoc del dormir dels peixos. També les he vist morir. Frases que s’arriben a articular però que ningú escriu, ni ningú recordarà.
Fugaç. Sento veus de nens i nenes que canten. Emoció. I dins les llàgrimes hi ha la possibilitat de l’amor.
A l’andana de l’estació clausurada. En el bancs, viatgers oblidats. Les seves sabates, soldades a les rajoles del terra. Els cartells publicitaris, anuncis de lo que esdevindrà.
Ressegueixo el rastre fins allunyar-me de mi mateix. M’esperes, entre una música sincopada i robatoris de banalitats. Sirenes en la foscor t’alerten d’accidents mortals.
El paradís es aquí. Ho saps. Els sents inesperadament entre dues línies discontinues de la carretera, entre les pàgines errònies d’un llibre, en la música que sent en els seus llavis. Besa’m.
.
