és cert, repeteixo paraules, gestos...

.
És cert. Repeteixo paraules, gestos, frases, les rutes que no em porten enlloc. És cert que faig coses i que les superfícies em rellisquen i no trobo on aturar el moviment, el descens, l’angoixa del despertar a habitacions desconegudes. Tot és una fila inacabable, però tinc el somriure d’altres, el batec, la mirada oberta a dies de llum, i també de pluja.

Aquí em retrobo. Sota aquestes pedres guardo els meus secrets. Petits estels en el vent. L’aire immòbil d’una imatge i darrera els infinits armaris sense miralls. Hi ha un abraçada i el reconeixement. La vida comú i normal i avorrida i excitant i meravellosa. Blocs de matèria indeterminada. I els núvols. I la pell bruta. Els llavis en un tremolor.
.