el vol suïcida de les paraules...

.
El vol suïcida de les paraules decapitades. Papallones fosques en túnels de llum. Les parets horitzontals de la teva pell mes suau. I el lent retrocés de la mar en marea baixa. Aparició de frases entre l’espuma de les ones negres.

De les branques baixes dels arbres, de les finestres que obres a la nit. Del teu cos que rememora el futur en les calaixeres de les habitacions tancades. De casa teva dins el somni recurrent d’habitatges i runes. De tu, en les cruïlles dels carrers per on deixaràs de passar.

Sumes. Addicions banals a numeracions. El terra tremola. Res en aquesta tarda ja fosca. La nit explota dins la teva mirada.