les dues mans per escriure...

.
Les dues mans per escriure en el teclat. Però fa fred i el cansament és un límit a punt de l’oblit. Si les parets dels corredors cauen, que hi haurà darrera? L’espai obert? Un laberint més focs i més cruel?

Perdonar les mentides. Ets tan fràgil en certesa. Desempar de les rutes nocturnes. És lloga el pis on em vas invitar al teu cos, i jo portava llargues llistes de memoràndums. Qui ha baixat els mobles per aquelles escales el·líptiques?

El sol que t’enlluerna al capvespre, en la carretera. Litúrgies repetitives dels actes quotidians. I dins els recintes sagrats, la fera repta i em desafia a pactar.

Viuen, entre l’odi, de la humiliació. Veus que fan mal al cor. Jo no em postraré a les fractures de l'obscuritat.