Darrera les columnes les taques d’humitat. Una lenta destil·lació de les hores sota la pluja negra. Una angoixa del perill mortal i desconegut que supura en aquelles parets on cau la pintura i el guix, i els cables elèctrics entren en una lletania d’ espurnes sordes.
Escrius frases. Passaports per pujar dels soterranis i de les tempestes circulars.
L’aire es nou. I no hi ha la densa malaltia que t’aguaita en el frec de les sales closes del desfici.
Respires